miércoles, 27 de abril de 2011

Apúntate al torneo de fútbol 6 del próximo 8 de mayo!

Atención!!

 TORNEO DE FÚTBOL 6

¿Cuándo? Domingo 8 de mayo. De 10h a 14h.

¿Dónde? Campo de futbol sala situado en el barrio de Las Arenas, en la piscina del Juan XXIII.

¿Quién? Pueden participar todos los jóvenes que tengan entre 16 y 30 años de edad.

¿Cómo? Es muy fácil apuntarse. Forma tu equipo (de 7 a 10 jugadores) y rellena la ficha de inscripción que podrás encontrar en la sede del PSC Terrassa (c/La Rasa, 29). También lo puedes hacer por e-mail a la dirección jsc_terrassa@yahoo.es. Date prisa, tienes hasta el día 5 de mayo para hacerlo!

¿Cuánto hay que pagar? Es gratuito, aprovecha la ocasión!

Al final del torneo contaremos con la presencia del alcalde de Terrassa, Pere Navarro, que realizará la entrega de premios. 

Para cualquier duda no dudéis en contactar con nosotros: jsc_terrassa@yahoo.es 

miércoles, 20 de abril de 2011

La llegenda del Sant Jordi d’Esquerres


Diuen que assolava el territori de Catalunya un monstre ferotge i terrible, que un cop es situà al govern, era l’estrall de les polítiques públiques i els serveis que feien regnar un gran terror entre els seus habitants.

Preocupats per la situació, els habitants van veure com aquest monstre anava retallant dia rere dia els seus serveis públics, provocant un gran terrabastall en l’estat del benestar que fins al moment gaudien.

Amb tot orgull, el monstre anava fent, tot i que les gents alçaven la seva veu en contra de les seves accions, sense èxit. Així, la població veia com havia de sacrificar les seves polítiques públiques que havien estat molt lluitades per tal que el drac estigués distret.

I així, una de les primeres sacrificades fou l’Educació (reducció del 61% de contractació de docents així com 40.000 alumnes afectats per l’aturada de la implantació d’ordinadors portàtils a les aules). D’altres sacrificades van ser les Ajudes de caràcter universal de 638 euros anuals per fill menor de 3 anys o els 745 fins als 6 anys (famílies monoparentals o nombroses) o la supressió del Impost de Successions i Donacions que només afectava a un 6% de la població (les grans fortunes).

Heus aquí que un dia, la sort feu que toqués el torn a la Sanitat, la qual havia arribat a ser una de les més prestigioses de l’Estat espanyol. I així fou com ella va veure com el drac li paralitzava la construcció de 14 hospitals i 44 nous CAPS, entre d’altres accions.

Però mentre la Sanitat patia i la població es manifestava, un jove cavaller anomenat Sant Jordi d’Esquerres es dirigia cap al cau del monstre, muntat sobre un cavall blanc, amb una brillant armadura i amb la millor llança feta de propostes i accions d’esquerres i socialistes per sortir de la crisis amb beneficis per a tota la població i que acabaria amb el monstre.

La Sanitat se’l mirà i l’advertí:
- Fugiu! Fugiu ràpidament d’aquí! Noble cavaller, si us quedeu aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller li contestà:
- No patiu bona donzella. Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la Sanitat i el goig del cavaller. Va començar una intensa lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matà. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que    les gents hagueren vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la Sanitat.

Els habitants volien que Sant Jordi d’Esquerres es quedés amb ella per aconseguir un govern que treballés per un Estat de Benestar que donés resposta a tota la població però el cavaller va contestar que havia tingut la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar a la Sanitat i, amb ella, a tota Catalunya però que no podria ser-hi al govern fins passats quatre anys. Tanmateix va anunciar a la població que aquella batalla guanyada era un gran pas per la seva tornada al govern al 2014.

Aleshores, Sant Jordi d’Esquerres desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut...

JSC Terrassa

lunes, 4 de abril de 2011

El suicido político de Zapatero

Hace tiempo que quería escribir un artículo hablando del tema, pero hasta que no se ha hecho oficial no he podido hacerlo. Me refiero a la renuncia de José Luis Rodríguez Zapatero a encabezar la candidatura del PSOE para las elecciones generales del año que viene. Voy a intentar ser lo más breve posible. 


España pierde un presidente, un hombre que ha hecho las reformas que han sido necesarias con tal de intentar que el Estado del Bienestar, o al menos sus pilares fundamentales siguieran en pie. Los españoles “echamos” a un presidente para probablemente traer a uno que despierta muchas incógnitas, y en muchos casos temores.  


Podemos decir que Zapatero se ha suicidado. Se ha suicidado políticamente. El hombre que llegó a la Presidencia del Gobierno en 2004 tenía claro desde el comienzo de la crisis que haría falta actuar de una manera decidida y contundente, en muchas ocasiones renunciando a sus principios y a sus ideas con tan solo un objetivo: preservar el citado anteriormente Estado del Bienestar.


También es cierto que Zapatero sabía desde un principio que estas reformas tan impopulares y que según las encuestas acabarán por costarle el poder ejecutivo tanto a él como al partido las podía hacer ahora o dentro de unos años, en la siguiente legislatura. Pero Zapatero también sabía que si Rajoy en 2012 es proclamado Presidente del Gobierno, estas medidas totalmente de izquierdas (aunque en algunos casos cueste entender) no se llevarían a cabo, y pondrían en serio problema la estabilidad del actual sistema. 


Es esto lo que hace grande a un presidente. Es esto lo que hace de Zapatero un hombre honrado, digno y admirable. Una persona que ha sacrificado lo que le queda de carrera política para dañar lo menos posible el conjunto de la ciudadanía española,  merece, desde mi punto de vista, todos los respetos. 


Quiero acabar este artículo dando las gracias a nuestro Presidente. 


¡Gracias por todo tu trabajo!  


Javi García
Membre executiva JSC Terrassa