Economia familiar i d'estat

Arran d'un comentari d'un company a l'escola de fromacio de la meva federacio i del debat entre Rubalcaba i Rajoy sembla que esta arrelant entre la societat la idea que la economia d'un pais esta fortament relacionada amb una economia domestica en la que un objectiu responsable seria no gastar el que no tens per poder afrontar futurs imprevistos.

Malgrat que aquesta afirmacio es completament raonable en un entorn familiar, no es pas adaptable a un model de Estat com el que tenim en que el govern es l'encarregat de gestionar uns serveis basics com la sanitat, les infraestructures, el transport public i des de fa pocs anys els ajuts a la dependencia. Una economia familiar depen d'un o mes d'un (ara que hi ha mes dones i amb un paper mes rellevant al mon laboral) salaris mes o menys estables, pero una caracteristica que tot asalariat cóneix molt be es el fet que cap de nosaltres decideix el seu sou. Si aixo ho traslladem als governs, aquests tenen la possibilitat de modificar els impostos i crear-ne de nous per tal de recaptar els fons minims i necessaris per pagar el cost de la sanitat i altres serveiz basics d'una societat moderna i compromesa amb el benetar de de les persones.

Aquesta diferencia, si la introduim a l'economia domestica marca una gran diferencia ja que tots i cadascun de nosaltres, si tenim un familiar malalt o cal que una persona vingui a ajudar l'avia que no pot caminar o la parella que comença a tenir alzheimer, no dubtariem ni un segon en apujar-nos el sou, malgrat els beneficis de l'empresa on treballessim es resentissin, pero no seriem capaços de deixar aquestes persones a la seva sort pel fet de mantenir un deficit a un nivell determinat o pel que diran els altres.

Aixo que fariem sense cap tipus de vacilacio, es el que pensem els socialistes, volem estalviar en el que no es imprescindible, pero tambe hem d'apujar els impostos als que mes tenen, perque en seguiran tenint molt, i a les empreses perque quan no ha calgut la seva aportacio, se'ls ha permes desgravar impostos (com a un fill li deixen els pares viure a casa perque pugui estalviar i emancipar-se).

En aquests moments dificils per mes de 5 milions de persones en atur i totes les persones que depenen de la seva aportacio economica, no podem deixar-los de banda i dir-lis que no podem apujar impostos, que s'han d'espavilar amb la caritat que puguin trobar i hem de defensar que cap home ni dona es quedi endarrera el dia que sortim 'aquest tunel fosc, humit i llarg, que es diu crisi i que es va construir als EEUU amb mahons d'avantatges fiscals i llibertat per fer diners per damunt de la etica. Hem de treballar per una societat de TOTS i no nomes d'uns pocs, perque es just!

Salut, socialisme i republica!


Jordi Díaz 
Secretari d'Organització
JSC Terrassa