No és novetat alertar a la societat que la taxa d’atur juvenil és una xifra espantosa: la meitat del jovent del país, el 50%, es troben en una situació crítica i sense treball.
Com he dit, no és cap novetat. La premsa dia rere dia treu aquestes xifres. Aquí és quan la majoria dels i les joves ens formulem tots la mateixa pregunta: per què els governs, tant estatals com autonòmics, si saben aquesta problemàtica, no actuen per frenar-ho?
Hi ha estudis on es marca que la taxa d’atur es pot frenar invertint en educació. Potser aquests estudis, l’hipotètic “Govern dels millors” encara no sap que existeixen, en vista de la inversió en educació que han fet amb els dos pressupostos dels dos últims anys. El Govern d’en Mas ha retallat en aquell sector clau per tal que els joves puguem sortir d’aquesta davallada en l’atur que patim actualment. Mentrestant, aquest Govern de la Generalitat de Catalunya, al suprimir l’impost de successions, està donant tots aquests diners a les grans fortunes del país, que són una petita minoria. Així que fa més rics als rics i fa que les xifres d’atur continuïn pujant, política il·legítima de dretes en tota regla. Aquestes son les “mesures” per sortir d’aquestes xifres d’atur juvenil del Govern de Convergència i Unió.
Portem avui no més de quatre mesos del govern del PP a nivell estatal i ja han tret la primera reforma que també posa traves a reduir la xifra d’atur juvenil. Parlem de la reforma laboral. Algú es creu que abaratint l’acomiadament, entre d’altres, es reactivarà l’economia i es podran contractar més joves? És en tota regla, tal i com està la situació financera i el mercat laboral, impossible.
Les polítiques de dretes plasmades en les retallades de 1500 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació i l’amnistia fiscal que es va aprovar amb la convalidació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat no fan més que agreujar aquesta situació.
Amb tot això sí que aconseguim una cosa: què Espanya continuï en la llista dels països amb més atur juvenil de tota la zona europea.
El primer que ha de fer tant el Govern com les grans empreses és obrir un espai de debat i diàleg i que treballin junts per poder reduir un dels majors problemes que està comportant la crisi econòmica. Però això sí, cal que s’impliquin i mirin per tots, no només per les grans fortunes.
Àlex López
Secretari Política Municipal
JSC Terrassa
No hay comentarios:
Publicar un comentario