lunes, 30 de mayo de 2011

Inmigración: ¿Realmente un problema?

Una de las múltiples conclusiones a las que hemos llegado después de las pasadas elecciones municipales ha sido la consolidación de fuerzas de ultraderecha que tienen como único discurso la falacia racista y xenófoba. Hablo por ejemplo de la tristemente conocida Plataforma per Catalunya del nostálgico del franquismo Josep Anglada o del Partido Popular que cuenta en sus filas con hombres de la “talla” de García Albiol.

Siempre he pensado que el racismo se cura viajando y el fascismo leyendo, pero me voy a explicar un poco más en profundidad.

La historia de la humanidad es la historia de los largos viajes, de las migraciones. Y no hace falta remontarse a la época prehistórica, simplemente con echar la vista atrás un par de siglos es suficiente. En el siglo XIX, de Europa marcharon 50 millones de personas rumbo a América. Europeos que emigraron buscando mejorar la vida que hasta entonces llevaban allá donde hubiesen nacido.  También me gustaría recordar cuando antes de que llegase la democracia a nuestro país centenares de españoles iban a Alemania, Suiza o Francia con la intención de encontrar allí trabajo, ahorrar y volver a casa. Y nosotros queríamos que fueran donde fueran, se les tratará con la dignidad que merecían, que no era poca, dado lo que eran capaces de hacer para sacar adelante a sus familias. Por lo tanto, solo hace falta tener un pelín de perspectiva histórica para rechazar las ideologías racistas.

Pero por si esto no fuese suficiente, me gustaría explicar ciertos problemas económicos que también resuelve la inmigración. Tal y como habréis notado, la población española es una población envejecida. Allá por los finales de los 70 acabó el boom de la natalidad y por lo tanto, aquellos que dejaron de nacer entonces  faltan ahora justo en el centro de la pirámide de población. Y a nadie se le escapa que esto es un problema. Lo es porque son justo los del centro de la pirámide de población los que con su trabajo pagan las pensiones de nuestros jubilados y la educación de nuestros pequeños. ¿Y quién se ocupa de rellenar este hueco tan importante en nuestra pirámide?  Efectivamente, los mismos a los que ahora algunos iluminados quieren echar.

Y no acaba aquí la cosa! Según fuentes del balance económico de la inmigración que realiza la Moncloa, los inmigrantes nos regalaban a cada ciudadano español  unos 120 euros al año. Es decir, un inmigrante regulado (que tiene papeles) cotiza en la Seguridad Social y paga impuestos directos como el IRPF. Y si estuviese en situación irregular, pagaría de todas formas impuestos indirectos. A cambio, recibe educación para sus hijos, protección social, cobertura sanitaria y según su nivel de renda, que suele ser bajo, las respectivas becas. Si a lo que nos dan le restamos lo que les damos, nos da un total de 6000 millones de euros a nuestro favor, que ha repartir entre los 47 millones que somos actualmente… hagan cuentas.

Por lo tanto y para concluir, resulta muy fácil culpar a los inmigrantes de nuestras adversidades actuales pero ellos no son el problema, más bien la solución. El verdadero problema de este país se llama Banco de Santander, Emilio Botín, BBVA, agencias de Rating y porque no decirlo, hombres como Josep Anglada que sin tener la influencia de los anteriores, intentan sacar provecho personal a costa de auténticos dramas humanos. 


Adrián Sánchez
JSC Terrassa

miércoles, 27 de abril de 2011

Apúntate al torneo de fútbol 6 del próximo 8 de mayo!

Atención!!

 TORNEO DE FÚTBOL 6

¿Cuándo? Domingo 8 de mayo. De 10h a 14h.

¿Dónde? Campo de futbol sala situado en el barrio de Las Arenas, en la piscina del Juan XXIII.

¿Quién? Pueden participar todos los jóvenes que tengan entre 16 y 30 años de edad.

¿Cómo? Es muy fácil apuntarse. Forma tu equipo (de 7 a 10 jugadores) y rellena la ficha de inscripción que podrás encontrar en la sede del PSC Terrassa (c/La Rasa, 29). También lo puedes hacer por e-mail a la dirección jsc_terrassa@yahoo.es. Date prisa, tienes hasta el día 5 de mayo para hacerlo!

¿Cuánto hay que pagar? Es gratuito, aprovecha la ocasión!

Al final del torneo contaremos con la presencia del alcalde de Terrassa, Pere Navarro, que realizará la entrega de premios. 

Para cualquier duda no dudéis en contactar con nosotros: jsc_terrassa@yahoo.es 

miércoles, 20 de abril de 2011

La llegenda del Sant Jordi d’Esquerres


Diuen que assolava el territori de Catalunya un monstre ferotge i terrible, que un cop es situà al govern, era l’estrall de les polítiques públiques i els serveis que feien regnar un gran terror entre els seus habitants.

Preocupats per la situació, els habitants van veure com aquest monstre anava retallant dia rere dia els seus serveis públics, provocant un gran terrabastall en l’estat del benestar que fins al moment gaudien.

Amb tot orgull, el monstre anava fent, tot i que les gents alçaven la seva veu en contra de les seves accions, sense èxit. Així, la població veia com havia de sacrificar les seves polítiques públiques que havien estat molt lluitades per tal que el drac estigués distret.

I així, una de les primeres sacrificades fou l’Educació (reducció del 61% de contractació de docents així com 40.000 alumnes afectats per l’aturada de la implantació d’ordinadors portàtils a les aules). D’altres sacrificades van ser les Ajudes de caràcter universal de 638 euros anuals per fill menor de 3 anys o els 745 fins als 6 anys (famílies monoparentals o nombroses) o la supressió del Impost de Successions i Donacions que només afectava a un 6% de la població (les grans fortunes).

Heus aquí que un dia, la sort feu que toqués el torn a la Sanitat, la qual havia arribat a ser una de les més prestigioses de l’Estat espanyol. I així fou com ella va veure com el drac li paralitzava la construcció de 14 hospitals i 44 nous CAPS, entre d’altres accions.

Però mentre la Sanitat patia i la població es manifestava, un jove cavaller anomenat Sant Jordi d’Esquerres es dirigia cap al cau del monstre, muntat sobre un cavall blanc, amb una brillant armadura i amb la millor llança feta de propostes i accions d’esquerres i socialistes per sortir de la crisis amb beneficis per a tota la població i que acabaria amb el monstre.

La Sanitat se’l mirà i l’advertí:
- Fugiu! Fugiu ràpidament d’aquí! Noble cavaller, si us quedeu aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller li contestà:
- No patiu bona donzella. Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la Sanitat i el goig del cavaller. Va començar una intensa lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matà. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que    les gents hagueren vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la Sanitat.

Els habitants volien que Sant Jordi d’Esquerres es quedés amb ella per aconseguir un govern que treballés per un Estat de Benestar que donés resposta a tota la població però el cavaller va contestar que havia tingut la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar a la Sanitat i, amb ella, a tota Catalunya però que no podria ser-hi al govern fins passats quatre anys. Tanmateix va anunciar a la població que aquella batalla guanyada era un gran pas per la seva tornada al govern al 2014.

Aleshores, Sant Jordi d’Esquerres desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut...

JSC Terrassa

lunes, 4 de abril de 2011

El suicido político de Zapatero

Hace tiempo que quería escribir un artículo hablando del tema, pero hasta que no se ha hecho oficial no he podido hacerlo. Me refiero a la renuncia de José Luis Rodríguez Zapatero a encabezar la candidatura del PSOE para las elecciones generales del año que viene. Voy a intentar ser lo más breve posible. 


España pierde un presidente, un hombre que ha hecho las reformas que han sido necesarias con tal de intentar que el Estado del Bienestar, o al menos sus pilares fundamentales siguieran en pie. Los españoles “echamos” a un presidente para probablemente traer a uno que despierta muchas incógnitas, y en muchos casos temores.  


Podemos decir que Zapatero se ha suicidado. Se ha suicidado políticamente. El hombre que llegó a la Presidencia del Gobierno en 2004 tenía claro desde el comienzo de la crisis que haría falta actuar de una manera decidida y contundente, en muchas ocasiones renunciando a sus principios y a sus ideas con tan solo un objetivo: preservar el citado anteriormente Estado del Bienestar.


También es cierto que Zapatero sabía desde un principio que estas reformas tan impopulares y que según las encuestas acabarán por costarle el poder ejecutivo tanto a él como al partido las podía hacer ahora o dentro de unos años, en la siguiente legislatura. Pero Zapatero también sabía que si Rajoy en 2012 es proclamado Presidente del Gobierno, estas medidas totalmente de izquierdas (aunque en algunos casos cueste entender) no se llevarían a cabo, y pondrían en serio problema la estabilidad del actual sistema. 


Es esto lo que hace grande a un presidente. Es esto lo que hace de Zapatero un hombre honrado, digno y admirable. Una persona que ha sacrificado lo que le queda de carrera política para dañar lo menos posible el conjunto de la ciudadanía española,  merece, desde mi punto de vista, todos los respetos. 


Quiero acabar este artículo dando las gracias a nuestro Presidente. 


¡Gracias por todo tu trabajo!  


Javi García
Membre executiva JSC Terrassa

jueves, 17 de marzo de 2011

Votar en les eleccions municipals

El proper 22 de maig es celebren les eleccions municipals. En relació a aquesta data i sobre el fet de votar, els i les joves ens podem trobar diferents posicions: els que ja ho tenen present i han decidit a qui donaran el seu vot; els que encara no hi han pensat i el mateix dia triaran la butlleta; els que voten per primer cop i no ho acaben de tenir clar, etc. Com podeu observar, les posicions són moltes i variades però el que no hauria de ser una opció és el fet de no votar.

Les eleccions municipals són la forma més directa que tenim la ciutadania per tenir incidència en el nostre dia a dia. És evident que totes les eleccions són importants: les generals, les autonòmiques i també les europees. Però és en l’àmbit municipal on escollim el model polític que volem a la nostra ciutat; un model polític que ha de treballar en aquelles competències i tasques assignades als governs locals.

Dit d’aquesta manera, entenc que no us acabi de convèncer el fet d’anar a votar. Però per aquest motiu, crec que és important recordar que el vostre vot en les eleccions municipals està directament lligat al fet de tenir més i millors centres educatius, a gaudir de carrers i parcs nets, a tenir bons equipaments esportius, a disposar de més espais per estudiar, a tenir un transport més econòmic pels joves... Unes millores que m’agradaria pensar que si que desperten el vostre interès.
Però no només vull que entengueu la importància d’anar a votar en unes eleccions municipals sinó també, la importància d’escollir bé a qui votem. Com us he dit, la gestió del govern local es centra en el nostre dia a dia i en facilitar i millorar la vida dels ciutadans/es d’un municipi. Per tant, hem de donar el nostre vot a la opció política que més treballarà per aconseguir la Terrassa que volem.

Des de 1979 el PSC treballa per aquest objectiu, per aconseguir una Terrassa millor dia a dia i que respongui a les nostres demandes i necessitats com a joves. La llista de feina ben feta és llarga, en són bons exemples la creació del Consell Municipal de Joves, el programa Districte Jove, l’Oficina Municipal d’Emancipació Juvenil o una de les darreres mesures aprovades pel govern socialista: el transport públic gratuït per a joves menors de 12 anys. Unes actuacions que demostren el model polític que segueix el PSC, un model d’esquerres i socialista.

Per aquesta raó, us convido a fer una ullada per la nostra ciutat i comprovar aquesta i d’altra feina feta pel govern d’esquerres relacionades amb la joventut. Estic convençuda que la aquesta constatació us donarà arguments per anar a votar el dia 22 de maig. I per donar el vostre suport i confiança a l’opció política que més escolta les propostes dels joves, que millor ens representa i que més treballa per aconseguir cobrir les necessitats de la joventut terrassenca.

Aquesta opció no és altra que la encapçalada per Pere Navarro, el nostre actual alcalde i el candidat del PSC per a la reelecció. Nosaltres, la JSC,
confiem en ell, en el seu equip i en la seva feina per a fer de Terrassa, una ciutat de futur i progrés. Esperem que tu també ho facis!


Núria Riera
1ª Secretària de JSC Terrassa

jueves, 10 de marzo de 2011

DIGUES LA TEVA PER TERRASSA!

Les JSC Terrassa estem elaborant el programa electoral per les properes eleccions municipals del 22 de maig, i és per aquest motiu que ens agradaria que tots els joves de la ciutat puguin participar donant idees i propostes per tal de fer de Terrassa una ciutat encara millor.


En pocs dies es celebrarà un torneig de futbol on la inscripció serà gratuïta, però cada persona que vulgui jugar en un equip haurà de donar una proposta. També la setama vinent visitarem l'EOI (Escola Oficial d'Idiomes) de Terrassa on ens trobarem amb els alumnes i on coneixerem de primera mà quines són les seves idees i propostes com a joves egarencs.


Si ets jove i vius a Terrassa envia'ns la teva proposta al mail jsc_terrassa@yahoo.es


Una abraçada companys!!

martes, 8 de marzo de 2011

MANIFEST JSC TERRASSA PEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

La Joventut Socialista de Terrassa aposta per la igualtat entre home i dona, i és per aquest motiu que veiem necessari, en el marc de la festivitat que suposa el dia internacional de la dona treballadora, un esforç de tots per aconseguir la igualtat plena.

La participació de la dona al mercat laboral ha anat augmentant progressivament en les darreres dècades al nostre país, però encara avui en dia cal lluitar per aconseguir una igualtat de condicions. Aquesta incorporació, que encara té camí per recórrer, és fonamental per a recuperar el creixement econòmic i fomentar la competitivitat i la cohesió social.

Durant els darrers anys s’han donat passos molt importants en matèria d’igualtat de gènere, amb l’anomenada “Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva entre dones i homes” com a màxim exponent. Aquesta llei ens ha aportat nous recursos per a poder impulsar els canvis necessaris en la societat, aconseguint una educació centrada en la igualtat d’oportunitats, millorant al mateix temps la qualitat democràtica del nostre país.

Però això no és suficient, encara es pateix discriminació, hi ha falta d’igualtat d’oportunitats per accedir al mateix lloc de treball, dificultats per a conciliar la vida laboral amb la familiar, diferencies de sou i escassa representació de la dona en llocs de responsabilitat. 

En el context econòmic de crisi en el que ens trobem, les polítiques econòmiques ocupen la majoria d’esforç i la preocupació, deixant en un segon pla les polítiques d’igualtat, que anys enrere havien adquirit una especial importància. Aquesta situació fa a les dones joves especialment vulnerables, donat que pateixen alts percentatges d’atur i feina de poca qualitat.

No es tracta només de justícia social sinó també d’eficàcia. La baixa participació de les dones implica una pèrdua de talent que no ens podem permetre.

Fem una crida per a  seguir treballant totes i tots, conjuntament, per a un model social més igualitari, just i millor.

Alba Soldevilla
Secretària d'Igualtat 
JSC Terrassa