La JSC qualifica d’amenaça i violència contra les dones les declaracions de Gallardón i ratificades pel PP

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha anunciat en una entrevista que no només derogarà la Llei de l'últim Govern del PSOE, sinó que revisarà, a més, alguns aspectes de la Llei de 1985, eliminant la malformació del fetus com a supòsit d’exempció, el que suposarà tornar a la regulació de l’època franquista.

Arantxa Calvera, viceprimera secretària de la JSC, recorda que “ni tan sols Aznar, amb majoria absoluta, es va atrevir a tocar la Llei de Supòsits del 85”. Calvera assegura que “la dreta pretén negar el dret a tenir el control i a decidir lliure i responsablement sobre la seva llibertat sexual i reproductiva, criminalitzant aquelles dones que decideixin no ser mares”. “Condemnen les dones i els professionals que les ajuden a la clandestinitat i a la inseguretat sanitària i jurídica, com quan s'havia de viatjar a l'estranger per interrompre voluntàriament l'embaràs”, sentencia.

Calvera assegura que “La JSC no descarta empendre accions legals en cas que les amenaces del Ministre es tradueixin en una Proposta de Llei que limiti els drets humans de les dones, que inclouen el dret a tenir el control i a decidir lliure i responsablement sobre la seva sexualitat, inclosa la salut sexual i reproductiva, lliure de pressions, discriminació i violència, tal i com estableix la IV Conferència sobre la dona de les Nacions Unides, celebrada l’any 1995.”

 Per altra banda, Calvera recorda que “una majoria clara de la ciutadania espanyola reconeix i valora els drets sexuals i reproductius de les dones”. “El PP  prefereix alinear-se amb la jerarquia de l'Església catòlica i altres minories reaccionàries que no pas amb la majoria social”. “Durant anys, Gallardón ha explotat una falsa imatge de moderació; la realitat és que ens farà retrocedir a l'etapa predemocràtica”, etziba. A més, la socialista posa de manifest que la nova Llei “ens posarà a la cua d'Europa quant a drets i llibertats de les dones”.

 Atac sistemàtic a la igualtat

 Segons Calvera, la contrareforma de la Llei de l'avortament és un altre punt a la llista d'agressions contra les dones del Govern del PP: “La reforma laboral i les retallades als serveis públics ja estan afectant el dret a l'ocupació i a la conciliació de la vida laboral i familiar, mentre que la tisorada a la dependència perpetua el paper de la dona com a cuidadora familiar”.

¡No sobran políticos!

Una de las medidas que va a adoptar el gobierno de Rajoy va a ser la reducción en un 30% de todos los concejales de los ayuntamientos españoles. Esta medida ha sido bien recibida por parte de la población, puesto que es de relieve pensar que en España hay muchos políticos y que sobran.

Esto es totalmente mentira. Algunos estudios (de fuentes anónimas) que han salido a la luz últimamente afirman que en España hay el doble de políticos que, por ejemplo, en Italia. Ese estudio hacía una lista de alcaldes, concejales, diputados en diputaciones provinciales, etc… Y los contaba a todos por separado, sin saber que todos los diputados provinciales son a la vez concejales. El estudio tampoco hacía referencia a que la mayoría de concejales no perciben remuneración económica, como pasa en casi todos los pueblos pequeños del país.

Probablemente sea necesaria una reestructuración del sistema (competencias, asignaciones, etc…) tal y como lo conocemos, pero reducir el número de concejales es una medida populista, la cual no solo va a recaudar una miseria, sino que también va a degradar la democracia local.

Javier García

Secretari Comunicació JSC Terrassa

Manifest de la JSC Terrassa pel Dia de l'Orgull LGTB

Avui 28 de juny, la JSC Terrassa commemorem el 43 ͤ aniversari dels aldarulls de Stonewall a Nova York, punt d’inflexió pels moviments pro drets dels homosexuals.

També aquesta setmana, el dia 30, evoquem el setè aniversari de l’aprovació definitiva pel Congrès dels Diputats de la Llei 13/2005, que legalitzava el matrimoni homosexual i el dret d’adopció. Un llei aprovada sota l’auspici del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que feia justícia a 35 anys de lluita a favor dels drets del col·lectiu LGBT en aquest país, però que ha estat ferotgement atacada per elements de la dreta política i dels conservadors que no volen reconèixer la diversitat sexual dels ciutadans i ciutadanes.

Fa uns dies, la Real Academia Española va oficialitzar en l’ultima revisió del seu Diccionari que el matrimoni no només és la unió de dues persones de sexe diferent, sinó que també va incloure el matrimoni entre persones del mateix sexe: En determinadas legislaciones, unión de dos personas del mismo sexo, concertada mediante ciertos ritos o formalidades legales, para establecer y mantener una comunidad de vida e intereses. Potser sigui un petit pas en la lluita per la igualtat de drets, ja que encara penja sobre la llei l’espassa de Damocles del Tribunal Constitucional; però des de la JSC Terrassa sempre estarem per defensar els drets de totes les ciutadanes i ciutadans perquè nosaltres lluitem per aconseguir una societat que no discrimini a al gent pel seu origen, sexualitat o gènere. Volem una societat cohesionada, integradora, oberta i dinàmica, reconeixent la realitat social del nostre país.

Doncs, avui 28 de juny, la JSC Terrassa es suma a la commemoració dels aldarulls de Stonewall, el dia en que un col·lectiu discriminat històricament va iniciar la lluita pel reconeixement dels seus drets.

Feliç dia de l’Orgull LGBT!! 

JSC Terrassa

La necesidad de reconstruir una base social

Con la crisis, además de la burbuja inmobiliaria ha explotado la burbuja democrática en la que, creíamos al menos, estar viviendo. El aumento de la brecha entre ricos y pobres, la supremacía de la lógica mercantil teniendo el dinero como prioridad por encima de todo lo demás y las innumerables injusticias cometidas (como por ejemplo que un desahuciado se vea obligado a rescatar con sus impuestos a la entidad que le echó de casa por la pésima gestión de sus directivos)  desenmascaran las enormes imperfecciones del sistema actual.

                Queda claro por lo tanto que el país necesita más que un rescate económico, un rescate moral que regenere las instituciones, libere a la política y ponga a las finanzas al servicio de la sociedad y el bien común. Esta debe ser la meta de la izquierda y del progresismo. Y para conseguirla, es necesario el apoyo de una base social amplia y poderosa pues la historia nos demuestra que ningún movimiento o idea, por más atractiva que parezca, se ha comido nunca un colín si no ha tenido detrás un apoyo muy mayoritario (o muy poderoso). Y aquí radica la dificultad del asunto. La sociedad actual no es la del siglo XIX y las recetas que entonces valían, han perdido eficacia. Las “clases sociales” se han fragmentado, un gran entramado cultural impuesto por la ideología dominante asegura la pasividad e indiferencia de la mayoría y la consciencia de clase se ha diluido.

Pero en este escenario adverso, el shock de la crisis y las medidas encaminadas a la aniquilación del Estado del Bienestar tomadas por los gobiernos están construyendo una nueva mayoría. Mucha gente ha salido ya a la calle y se espera que el número aumente, pues esto no ha hecho en realidad más que empezar y aún no hemos sentido la dureza de muchas de las medidas aprobadas en nuestras propias carnes. El reto debe ser canalizar toda esta frustración en activismo político progresista y evitar que caiga en el populismo. La desideologización (de la que ya hablé en otro escrito) desemboca en falta de cultura política que a su vez propicia el auge de extremismos. Es importante evitar que la masa enfurecida señale como culpable de su situación al inmigrante, al diferente e incluso a los políticos (que aunque puedan ser culpables, tampoco son los principales responsables de la situación). Los problemas son principalmente sistemáticos.

Por lo tanto, hay que aparcar la indiferencia y participar en la reconstrucción de una base social amplia y fuerte, moderna y transversal, que represente un auténtico frente común contra el neoliberalismo rampante. Absolutamente todos tenemos mucho que hacer en éste aspecto, y es crucial que lo hagamos, pues debemos demostrar que hay alternativa y sobretodo, que hay esperanza.

Adrián Sánchez

Secretari d'Organització

JSC Terrassa

Desideologización

Para que queremos ideología si con la razón es suficiente para alcanzar nuestros objetivos? Esta es una pregunta que se está instalando cada día más en nuestra sociedad y sobretodo, en los jóvenes, acelerando el proceso de desideologización.

Nos han enseñado a separar ideología de razón como el que separa el dogma de la verdad. Pero está división, prácticamente impuesta en nuestra educación, es ilusoria y ficticia. La razón resulta en sí misma una herramienta (no una finalidad) y está claramente encadenada a un modelo ideológico. Marx decía que la ideología dominante es la ideología de la clase dominante. Y una evidencia de esto es la investigación médica: un científico investigará aquello que le resulte más rentable al mercado porqué es la única finalidad de quienes financian su investigación. Así vemos como se invierten millones en luchar contra la impotencia masculina pero se olvidan aquellas enfermedades raras que aun no tienen cura.

Por lo tanto, los partidarios de ser gobernados por técnicos apolíticos caen, a mi modo de ver, en la trampa del pensamiento único. Si únicamente hubiese una manera de solucionar nuestros problemas, la razón sería la herramienta ideal. Pero no olvidemos que cada conflicto puede tener un inmenso abanico de soluciones y de que la razón puede ponerse al servicio de la causa más justa o más cruel (fuimos capaces con la razón de llegar a la Luna y de crear la bomba atómica). Por lo tanto, no la podemos desligar de la ideología.

Pero tampoco seré yo quien la desprecie y lo base todo en lo irracional, pues correría el peligro de ser engañado y esclavizado (moralmente, al menos) por los mismos dogmas que han venido haciendo esto durante la historia de la humanidad.

Es necesario fomentar en la educación el uso del razonamiento crítico que no acepte el modelo impuesto ni contribuya a reforzar el statu quo imperante.

Pero sobretodo, no hay que mostrar indiferencia ante la ideología ya que sin ella, construimos nuestras vidas medio vacías, encadenamos nuestro destino al de un sistema que nos hacen ver como inalterable y lo que es peor, nos convertimos en sumisos incapaces de hacer nada para ser los dueños de nuestro futuro.

Y con esto, me gustaría acabar recordando al presidente Roosevelt, que un momento de dura crisis como la que vivimos ahora dijo aquello de “a lo último que tenemos que temer es al miedo mismo”. Si queremos dejar de ser pisoteados en este momento en el que tantas y tantas cosas nos estamos jugando, perdamos el miedo a interiorizar nuestra ideología y pelear por cambiar las cosas. 

Adrián Sánchez

Secretari d'Organització JSC Terrassa

2on Torneig Futbol 6 organitzat per la JSC Terrassa

Companys i companyes,

T'informem que el dissabte 12 de maig al matí tindrà lloc la "2n Torneig de Futbol 6" organitzat per la JSC Terrassa per tal de fomentar l'esport com a instrument d'integració i salut entre els joves. 

Aquesta activitat vol ser, de nou, un referent dels valors que aporta l'esport als joves, com a instrument d'integració i una bona manera de passar un dissabte al matí. A més, hi haurà premis als 3 millors equips.

Tant si estàs interessat/da en participar jugant com si ens vols donar un cop de mà amb la organització, esperem la teva confirmació.

Els equips hauràn de ser com a mínim de 6 jugadors (5 + 1 porter).

Fes difusió d'aquest torneig perquè tinguem un gran nombre de participants. Quants més siguem, millor ens ho passarem!!

Per a fer la inscripció, tan sols han de contactar amb jsc_terrassa@yahoo.es o a través de del nostre perfil a Facebook. 

Inscripcions fins al 8 de maig

No hi pots faltar!!

JSC Terrassa

L’ATUR JUVENIL, UN TEMA SECUNDARI DEL GOVERN?

No és novetat alertar a la societat que la taxa d’atur juvenil és una xifra espantosa: la meitat del jovent del país, el 50%, es troben en una situació crítica i sense treball.

Com he dit, no és cap novetat. La premsa dia rere dia treu aquestes xifres. Aquí és quan la majoria dels i les joves ens formulem tots  la mateixa pregunta: per què els governs, tant estatals com autonòmics, si saben aquesta problemàtica, no actuen per frenar-ho?

Hi ha estudis on es marca que la taxa d’atur es pot frenar invertint en educació. Potser aquests estudis, l’hipotètic “Govern dels millors” encara no sap que existeixen, en vista de la inversió en educació que han fet amb els dos pressupostos dels dos últims anys. El Govern d’en Mas ha retallat en aquell sector clau per tal que els joves puguem sortir d’aquesta davallada en l’atur que patim actualment. Mentrestant, aquest Govern de la Generalitat de Catalunya, al suprimir l’impost de successions, està donant tots aquests diners a les grans fortunes del país, que són una petita minoria. Així que fa més rics als rics i fa que les xifres d’atur continuïn pujant, política il·legítima de dretes en tota regla. Aquestes son les “mesures” per sortir d’aquestes xifres d’atur juvenil del Govern de Convergència i Unió.

Portem avui no més de quatre mesos del govern del PP a nivell estatal i ja han tret la primera reforma que també posa traves a reduir la xifra d’atur juvenil. Parlem de la reforma laboral. Algú es creu que abaratint l’acomiadament, entre d’altres, es reactivarà l’economia i es podran contractar més joves? És en tota regla, tal i com està la situació financera i el mercat laboral, impossible.

Les polítiques de dretes plasmades en les retallades de 1500 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació i l’amnistia fiscal que es va aprovar amb la convalidació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat no fan més que agreujar aquesta situació.

Amb tot això sí que aconseguim una cosa: què Espanya continuï en la llista dels països amb més atur juvenil de tota la zona europea.

El primer que ha de fer tant el Govern com les grans empreses és obrir un espai de debat i diàleg i que treballin junts per poder reduir un dels majors problemes que està comportant la crisi econòmica. Però això sí, cal que s’impliquin i mirin per tots, no només per les grans fortunes.

Àlex López

Secretari Política Municipal

JSC Terrassa